dimecres, 13 de març del 2013

Rosalind Franklin



ROSALIND FRANKLIN, UNA DONA QUE NO HA PASSAT A LA HISTÒRIA.
Per desgràcia, en la ciència no tot és fàcil i meravellós. Els científics són essers humans i també s’equivoquen i cometen errors; la ciència no és aliena a les condicions socials ni als perjudicis que regnen en una època.
La gran perdedora en la “història” del descobriment de l’ADN va ser Rosalind Franklin. Tal i com va reconèixer Watson uns anys després de la publicació del seu llibre La doble hèlix, ella va ser qui va dur a terme tot el treball experimental sobre la cristal•lització i anàlisi de l’estructura de l’ADN; de fet, al laboratori on Watson i Crik eren becaris, ningú no feia treballs relacionats amb l’ADN; doncs el primer era llicenciat en zoologia interessat en la transmissió de l’herència, i el segon era un bioquímic que encara buscava un projecte pel seu doctorat.
Rosalind estava acabant el seu treball i traient-ne conclusions quan, junt amb el cap del seu departament, va discutir les seves dades amb Watson i Crick i el director dels projectes de la seva tesi. La doctora Franklin va cometre l’error d’aferrar-se a un model d’ADN que després va resultar ser fals.

El dijous 31 de març de 1953, els dos becaris van enviar un breu document, sense haver realitzat un sol experiment al respecte, al director del Cavendish que, dos dies després, el va presentar a la revista britànica Nature.
Poc després , el 25 d’abril es va publicar i en Watson i Crick es van convertir en símbols culturals. Onze anys més tard van rebre el Premi Nobel (que van compartir amb Maurice Wilkins). En aquelles dates la doctora Franklin s’havia mort víctima d’un càncer.
El propi Watson en el seu llibre “ La doble hélice”: Un relato personal del descubrimiento y la estructura del ADN”, publicat l’any 1968, reconeix que cap d’ells estava lliure de perjudicis “masclistes” i que probablement no van tenir massa en compte a Rosalind (destacada cristal.logràfa de raigs x ).
Ella no és l’únic exemple; ja que cents de grans científiques han estat i encara estan en l’anonimat

Olga Salinero
Doctora en ciències biològiques